Sobirania energètica



La fractura hidràulica és ara una greu amenaça 
però es pot transformar en oportunitat 
en un moment de canvi sistèmic



El risc i l'amenaça de la fragmentació hidràulica o “fracking” com a tecnologia per fer pujar bosses de gas poc rendibles ha provocat l'alarma a pobles i comarques del país, Europa i arreu. 
I amb raó, atesos els impactes que ja s'han comprovat allà on s'ha intentat aplicar.

Malgrat això, l'esgotament de les explotacions d'hidrocarburs convencionals i l'encariment imparable dels preus aboca a un escenari en el que alguns agents econòmics es mouen per buscar els recursos fins ara improductius.

Tan se val si s'ha d'activar tecnologies amb efectes ambientals molt perillosos, una societat tan depenent de l'energia “barata” és, avui per avui, captiva de les grans corporacions i pot ser persuadida d'assumir més costos, més riscos.

A més, en un moment de crisi els intents de maquillar i justificar els impactes sobre el territori, els aqüífers i la salut poder tenir més recorregut per la promesa de generar ocupació o riquesa.




Catalunya té un dels graus de dependència 
de l’exterior més elevats d’Europa, ja que només 
el 4 % del consum d’energia primària prové de fonts autòctones.


QUÈ VOL DIR "ACONSEGUIR LA SOBIRANIA ENERGÈTICA" I COM FER-HO?

De manera semblant a l'estratègia de recuperació de la capacitat de decidir com a nació: des de la base. Des de cada poble i cada barri, la societat de la informació ens permet tenir a l'abast les millors tecnologies disponibles, compensant els interessos de les grans corporacions .La clau del problema rau en el fet de que la producció i subministrament d'energia s'ha concentrat cada vegada més. 


Avui podem dir que es troba en mans de monopolis, pocs i ben avinguts per condicionar i dictar les polítiques energètiques dels governs. A l'estat espanyol veiem com aconsegueixen puges continuades de preu malgrat la situació de crisi i els efectes sobre la recessió i la inflació.Contra això només tenim la capacitat de gestionar els nostres recursos i les nostres necessitats de manera democràtica i transparent, recuperant la capacitat de decidir. I en aquest sentit no tenim més límits que els que nosaltres mateixos ens marquem.

No ha de ser fàcil però podem vèncer els goliats de l'energia! El moviment dels pobles en transició pot ser un model en alguns aspectes, és un moviment de base localitzat i adaptable a cada poble, barri o comarca; bàsicament consisteix en adaptar la demanda i els recursos energètics a un futur sense dependència de les energies fòssils. Això mou moltes iniciatives d'auditoria i estalvi, de recerca i posada en funcionament dels recursos propis, en un context de sensibilització, participació i mobilització popular, administrativa i econòmica.

Al mateix temps en el moment de crisi econòmica i falta d'oportunitats laborals i productives és una ocasió de generar ocupació local a partir dels propis recursos i sense haver de caure en més endeutament, si es fan prou bé les coses, atès que la despesa energètica és prou important i ens cal esbrinar les oportunitats i derivar les factures de calefacció, electricitat, manteniment i reparació d'habitatges, reciclatge i tractament de residus, agricultura, producció de bens i serveis... amb una nova mentalitat i aplicant les transformacions i canvis que, altrament, és previsible que haguem de fer sobtada i forçosament per  causa de la crisi energètica generalitzada que ja no podrem esquivar.


Oportunitats i exemples

En psicologia el terme resiliència es refereix a la capacitat de sobreposar-se a períodes de dolor emocional i traumes. Si un individu o grup (animal o humà) és capaç de fer-ho, es diu que té la resiliència adequada i pot superar dificultats i inclús resulta enfortit en fer-ho.La dificultat i el trauma és ara el fracking, i els efectes ambientals i sobre la salut que comporta; però el problema és una absoluta dependència energètica i aquesta lluita ens pot situar en condicions de resoldre el fons de la qüestió que és la dependència total dels combustibles fòssils i el canvi climàtic que genera.Algunes de les opcions que hem de considerar amb rigor i coherència ens enfoquen a la construcció d'una sobirania energètica creada de manera local, democràtica i participativa.

  • La massa forestal que creix des de fa mil·lènis als nostres boscos pot i ha de ser aprofitada des de l'interès social i col·lectiu de mantenir un patrimoni permanentment en risc de catàstrofe pels incendis que s'agreuja com un dels efectes del canvi climàtic .  A tenir en compte, els llocs de treball que es poden generar [el potencial energètic/forestal de La Garrotxa, que ja ha despertat l'interès d'alguna    corporació  energètica que faria l'explotació amb criteri monopolístic i prioritzant la inversió en maquinari en detriment de l'extracció acurada i respectuosa que necessita més treball humà i coneixement del medi i, al capdavall, sensibilitat ambiental.] i el manteniment i neteja del patrimoni natural i paisatgístic.
  • El sol i el vent també han de ser avaluats i considerats com a fons d'energia primària que possibiliten la descentralització dels recursos i alliberen els consumidors de la dependència de monopolis i multinacionals que dobleguen les administracions i sotmeten els polítics amb la vella estratègia de 'portes giratòries', es a dir, oferint sous milionaris a ex ministres i presidents subornant i corrompent la política, l'economia i sotmetent la sobirania i la voluntat popular .
  • La geotèrmia ha de tenir un recorregut molt significatiu per la climatització, atès que la inèrcia tèrmica de la terra ens ha de permetre millorar calefacció i refrigeració dels nostres habitatges. També en aquest cas la inversió en treball humà pot ser tinguda per un actiu important en la situació de crisi de feina que travessem.
  • L'aprofitament del biogàs que es pot obtenir de les explotacions ramaderes, porcs i vaques sobretot, i també de la fermentació de fangs de depuradores i altres residus d'origen vegetal. És també un recurs energètic que a més ajuda a solventar un problema de residus potencialment contaminant.








No hay comentarios: